Fa molts dies que no escric. La veritat és que ho faig molt menys del que voldria. Tinc la sensació de fer, fer i fer i d’explicar-me molt poc. Ni tan sols a les xarxes -i mira que en soc usuària!- I prou que sé que si no expliques el que fas, aquesta feina es converteix invisible a ulls de la ciutadania, que en definitiva és qui t’ha fet confiança per representar-los al Parlament de Catalunya. És veritat que la suma d’una feina intensa al Parlament, amb la maternitat triple fa impossible trobar temps per fer possible aquest exercici de transparència que, d’altra banda, considero tan imprescindible.

La setmana passada vam celebrar el debat de política general, un debat on es marquen les línies polítiques de la present legislatura. Cada grup parlamentari té la possibilitat de presentar 15 propostes de resolució, on s’insta al govern a impulsar acció política en cadascun dels àmbits.

I quina és la feina que ens toca fer a les diputades i diputats. La primera és participar en les propostes de resolució pròpies. Revisar programa electoral, pactes d’investidura, pla de govern, escollir i prioritzar entre les accions concretes i elaborar aquestes propostes de resolució. Com que formem part de grups que donem suport a un govern de coalició, aquesta feina s’ha de fer sempre de manera negociada i consensuada, treballant també les discrepàncies amb els socis. Però la feina no queda aquí. Cal buscar els suports i les aliances suficients per poder tirar endavant totes aquestes propostes. La negociació és una de les tasques principals dels diputats i diputades.

La segona qüestió que hem d’abordar, és l’anàlisi de totes les propostes que fan els grups de l’oposició per veure quines d’elles són aprovables, tenint en compte que les propostes de resolució s’han d’aprovar en bloc. I moltes vegades una mateixa proposta inclou punts contradictoris, és a dir punts que són “votables” i d’altres que no ho són. Cal prendre decisions polítiques en un espai molt curt de temps i això moltes vegades, malauradament, implica assumir contradiccions.

Si llegiu l’article, i teniu qualsevol dubte, no dubteu a preguntar.

Us comparteixo algunes de les imatges que el company Marc Puig Pérez va retratar durant el ple, moltes d’elles imatges que no s’acostumen a veure i que demostren que molta de la feina al Parlament, no es fa a l’hemicicle.

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *